Cara B

Intentaré ser breu,

Per començar no sóc anti sistema. Crec en el sistema i crec en la democràcia, crec que s’ha d’anar a votar -sigui vot nul, en blanc, el que sigui- per demostrar la pròpia dignació o pel contrari indignació.

Els polítics, ens agradi o no, representen la societat. Mentre la societat sigui «mediocre y choriza», ells també ho seran. No em sembla bé la vostra indignació…sinó em sembla collonuda, de veritat. Per una vegada a la meva vida he vist gent de la meva edat interessant-se per la política quan en tota la seva vida no han escoltat als polítics, ni em sabrien dir els noms de tots els actuals consellers. Dic això perquè tinc molts amics i amigues que cada dia van a l’Acampada Bcn i fa uns dos anys no em sabien dir qui era el Montilla -no us enganyo-, ni Chacón, ni Rubalcava. Molta gent es pensa que entén de política sabent que hi ha una dreta i una esquerra, i que la dreta suposadament és la dolenta i l’esquerra és «la bona». És difícil no generalitzar, em sap greu, a l’Acampada hi ha gent amb estudis, amb cultura política, etc. Però per les vegades que m’hi he passat a escoltar tertúlies, he pogut escoltar idees molt poc concretes.
Al ser un col·lectiu (perdona si us ofèn que ho digui així) amb tanta diversitat d’edat, de religió, de classe social, etc, costa una mica -pels que creiem amb el sistema- entendre segons què.
Sé que esteu indignats per moltes coses, i algunes les comparteixo, però no entenc el motiu de muntar un hort, per exemple, o muntar com una espècie de menjador social,…
Estudio filologia catalana i cada dia, com podreu deduir, he de llegir, i molt. Ahir vaig arribar de Londres, vaig anar a Wembley. Vaig arribar a casa i un amic em va enviar el vostre blog perquè llegís el que havíeu escrit.

La meva indignació cap a aquest text és la següent; arribar de la capital d’Europa i llegir aquestes barbaritats m’ha sapigut molt greu. Per començar, no es pot comparar la final, -provablement el millor èxit blaugrana de tots els temps- amb la reivindicació del poble.
Partint de que no es pot comparar, tot el que ve després ja és negatiu. El text (no m’atreveixo a dir que és un article) ens etiqueta als culers com a patètics pel simple fet de que el Barça no ens posa un plat a taula. La veritat és que J Portero hauria de justificar millor les seves paraules, llegir coses com:

«Vuestra celebración consiste en beber y gritar como energúmenos, que alguien pasa y no lo celebra pues le seguimos y le gritamos visca! Visca Barça»

«Pero todo aquel hincha de las decenas de miles que ayer se acercaron a la fuente de canaletas no ganará una puta mierda»

«Seguirá teniendo un sueldo patético con una vida patética, qué felicidad».

M’irrita una mica els ulls els dos primers paràgrafs, al estar a Londres la nit de la celebració no tinc dret a opinar. Les cites que us he copiat la veritat que m’han fet molt mal als ulls.
Sóc molt, i molt feliç gràcies a la victòria de dissabte i no em sento patètica ni sento que tingui una vida trista arran de la victòria. Tot el contrari, si el Barça genera felicitat no hauria de ser ni motiu de crítica. Per poques coses bones que passen en aquest petit país ens hauríem d’alegrar tots encara que no siguin culers o que no els hi agradi el futbol, lamentar-se per un èxit de la millor institució catalana que tenim m’ha semblat una burrada amb totes les lletres per aquest motiu he posat el meu comentari, de veritat que mai havia llegit tantes barbaritats en un sol paràgraf.

Aquesta es la resposta de Maria, una estudiant de 21 anys, al text anterior.

Comments
5 Responses to “Cara B”
  1. Karles dice:

    Yo no sé que enseñan en las universidades pues nunca he sido buen estudiante. Todo lo que he aprendido ha sido con el día a día, noche a noche, viviendo en un mundo que solo da vuelas alrededor del sol por dinero.
    Me sorprende que una joven diga que está a favor del sistema y de la democracia que nos venden y luego comente que encuentra cojonudo

  2. Karles dice:

    Tercer intento de escribir mi respuesta completa. No lo intentaré más!!!
    Yo no se que enseñan en la universidad pues nunca he sido un buen estudiante. Todo lo que he aprendido ha sido en el día a día, noche a noche, viviendo en un mundo que solo gira alrededor del sol por dinero.
    Me sorprende que una joven diga que está a favor del sistema y de la democracia que nos venden, y por otro lado, comente que le parece de puta madre este movimiento. Incongruencia al poder.
    Tampoco hace falta saber de política ni conocer los nombres y caras de los que nos empobrecen. Con levantarse de la cama o del banco de la plaza, ya se puede ver el rumbo del planeta. Los ricos siguen ricos, y la clase media cae a pobre. De los que siempre son pobres no hablo porque viven permanentemente en el olvido.
    El huerto? Toda la gente acampada comen de lo que van trayendo ciudadanos afines y de lo que crece en el huerto. Símbolo para engrandecer la naturaleza y empequeñecer al dinero.
    El Barça? Soy culé empedernido. Mi sangre es blaugrana. Pero es mucho más importante el futuro de mis hijos, nietos, bisnietos, etc…. que una champions.
    La celebración dejo mucho que desear, sabiendo que muchos son lo que son. No todos los de canaletas. Y los jugadores me defraudaron al no defender a un pueblo agredido. El mismo pueblo que les idolatra.
    En fin, que espero que no existan muchas personas de acuerdo con lo que tú estás y, no paren este movimiento libertario por un mundo humanitario, democrático y libre.

  3. j.portero dice:

    María en mi opinión por culpa de personas como tu, el fútbol y los libros que dices que lees el mundo va de culo y cuesta abajo.Muchas gracias por dar tu opinión aunque careza de sentido lógico y racional a pesar de tus supuestos estudios.( Lo mejor que le ha pasado a Catalunya en mucho tiempo ha sido esa acampada y siento comunicarte que CATALUNYA NO ES UN PAÍS, TE GUSTE O NO Y NO ES IMPORTANTE, LO IMPORTANTE ES QUE TODOS NOS APOYEMOS POR MEJORAR NO QUE NOS ENTRETENGAMOS EN DECIR QUE ES UN PAÍS O NO)

  4. Xavi dice:

    Maria, entenc el que dius sobre el Barça, i jo mateix vaig respondre a l’article que critiques dient que no era incompatible celebrar la victòria del Barça i defendre l’acampada.

    Però també crec que t’equivoques, i potser és fruit de la teva edat i del que t’ensenyen a la uni, quan dius que creus en el Sistema. Jo també tinc estudis i vaig estudiar a l’extranger. I tot i que no em catalogaria com a revolucionari o antisistema (la paraula no m’agrada), si que crec que aquest Sistema no val res i s’ha de canviar, o almenys modificar considerablement.

    Per què? Per què ens el venen com a democràcia quan no ho és , ja que redueixen la democràcia al vot, osigui, la voluntat del poble a uns supostats representants, quan aquests representants no ens representen a nosaltres, sino a les èlits econòmiques (bancs, grans empreses, organismes econòmics, etc.), que són les que realment controlen la política.

    Aquesta és la raó per la qual el moviment no s’integra dintre de la política institucional, que t’ensenyen a la uni, i la raó per la qual els polítics no saben com afrontar aquest moviment, per què s’els hi escapa de les mans.

    I a partir d’aquí doncs es tracta de proposar alternatives, des de la participació ciutadana (que és el que realment està passant i no agrada als polítics, tant que s’en omplen la boca) a les energies renovables, des de algun tipus de control efectiu dels mercats financers al comerç local i respectuós amb el medi.

    Aquest canvi només passarà si el fem des de baix, des de la base, el poble. Des de el poder, poca cosa ja es pot fer si no hi ha una societat que fa pressió. I això és la veritable democràcia.

  5. Korso35 dice:

    «La verdad os hará libres». Pero ¿ qué verdad ? ¿ La tuya , la del otro, la mía ? Pienso que no existe la única y exclusiva verdad, cada persona tiene sus razones, somos el resultado de muchos caminos y de diversas influencias. Mientras el dinero llegaba a espuertas, solo una minoría daba la nota discordante: los anarcos. Ahora, en estos momentos hay muchas voces discordantes y no son precisamente conversos de la anarquia, son el resultado de la misma sociedad del despilfarro y el consumismo desenfrenado. Ahora nos hemos dado cuenta del engaño que representa La ley del Número, aquella que hace posible que una minoría gobierne en nombre de la inmensa mayoría. Hemos descubierto que esta democracia no es real. Nos enteramos de que los políticos tapan, toleran o practican la corrupción. leemos con adoración los artículos de Pérez Reverte con la misma devoción y respeto que los creyentes su Biblia y nos olvidamos que es uno de los mayores advenedizos del propio sistema, un comulgante de las ideas militarista y partidario del Pensamiento Único.
    ¿ Fútbol deporte ? Es posible, sobre todo la pelota que no para de rodar, pero los sueldos de aquellos que ejercen de adormecedores de conciencias, no son precisamente de becarios. El fútbol en estos momentos es el soma de los menos favorecidos por la diosa fortuna, es su opio y su consuelo. El pobre, el miserable, el embargado por sus deudas hipotecarias, el amenazado de despido o el desahuciado, la noche del 28 de mayo durmió feliz, contento, satisfecho por que su equipo favorito fué Campeón de Campeones. Esa misma noche y a la misma hora el mismo éxito lo celebraron miles y miles de especuladores, buitres, tiburones, financieros, empresarios, encargados, jefes de personal, jugadores de bolsa y Mozos de Escuadra que esa mañana acariciaron con sus porras las costillas, las nalgas, los brazos, las piernas, la cabeza, en suma, toda parte del cuerpo humano a su alcance de los indignados en la Plaza Cataluña.

Deja un comentario